La senyora del dimarts, de l'escriptor italià Massimo Carlotto, narra la història de Bonamente Fanzago, àlies Zagor, un actor pornogràfic de gran èxit no només a la gran pantalla sinó també a la vida real. Tant és així que exerceix de gigoló a estones lliures.Tot va bé fins que té un ictus que posa fi a la seva carrera d'èxits. Obligat a canviar de vida i a abandonar les trobades sexuals, decideix mantenir-ne una, l'anomenada "senyora del dimarts", una clienta fidel que aquell dia de la setmana, de tres a quatre de la tarda, li paga per sexe en una pensió de mala mort. És una dona maniàtica i enigmàtica de la qual no se sap gairebé res. Però qui deu ser aquesta persona que fa que el protagonista perdi el cap? Saber-ho potser suposarà el trencament d'una relació perfecta i que tots els personatges de la novel·la en surtin malparats. Però ja se sap: "Els morts només són morts, no s'enduen res perquè no van enlloc, la merda queda per als vius".Massimo Carlotto ens ofereix la tercera part de l'anomenada "trilogia de la crisi" -després d'altres títols com Niente, più niente al mondo o Il mondo non mi deve nulla-, un nou retrat lúcid i crític del món actual, ara amb temes com el sexe i l'homosexualitat, l'espectacle mediàtic, el periodisme d'investigació i, és clar, el concepte d'(in)justícia tan habitual a la seva narrativa. Una denúncia -un cop més- que ens demostra que la vida sempre -o gairebé sempre- és una enganyifa considerable.